Eugeni Quitllet, dissomiador d´emocions

El dissenyador Eugeni Quitllet segueix un procès instintiu, “no sé com ni perquè“. Aquesta emoció és la que el manté viu i li anima a compartir els seus assoliments amb el món. Per donar curs a aquesta emoció, va descobrir el disseny industrial.  Cada objecte és un desafiament al que altres consideren imposible, paraula que Quitllet sembla no fer servir mai. Ha estat descrit com a renovador, buscador infatigable, amant de la tecnologia, encara que ell mateix es defineix com a “dissomiador”: la suma entre dissenyador i somiador.

Després dels teus anys a París, dissenyant des del teu estudi amb les millors firmes internacionals, per què la tornada a Barcelona?

Barcelona és una plataforma ideal per experimentar i posar en pràctica conceptes i solucions noves. És una ciutat que disposa d’unes característiques úniques al món per iue, pensar i somiar.

Com ha estat la trobada i el procés creatiu i productiu amb Mobles 114?

Un “flechazo”! Ens hem entès de seguida, i hem connectat amb la filosofia que compartim sobre la indústria imaginativa que sempre ha existit a Barcelona.

És correcto afirmar que t’has especialitzat en un tipus de disseny monobloc? En investigar les possibilitats d’un mateix material, formes i textures, donant-li vides noves?

A l’hora de dissenyar mai poso fronteres o preferències. Cada objecte necessita d’una especialització total, per poder fer-lo en la dimensió que exigeix.

Sembla que hi ha una intenció de sorprendre al usuari, però també a la pròpia indústria…

Si, és com un truc màgic, on al final tothom exclama “oooh!” Quin sentit tindria inventar un objecte, si no és nou?

2 entrevista quitllet

La cadira Tube és el teu primer disseny per a Mobles 114. Què ens pots explicar de la col·lecció de cadires i taules?

És una resposta industrial amb un truc màgic. La bellesa o el confort són requisits mínims per a un disseny, però ja no és suficient si no aporta un defiament nou, una emoció. Sembla senzill però no evident, que dóna tot el sentit a la construcció d’aquesta cadira i a la vegada és invisible. És molt industrial fins que es mira amb una “sensibilitat curiosa”, no es perceb a primera vista… Ho has de descobrir tu mateix!

Les seves formes són suaus, però sense voler disimulen el seu origen industrial, amb línies que inciten a parlar de moviment, de vida, d’humanització de l’objecte, d’humor…

És una cadira que no vol ser pretenciosa,  que amaga les seves virtuds: sencilla per fora, intel·ligent per dins; és un objecte animat!

Dius que el disseny ha d’arribar a una altra dimensió, perquè ja hem cobert totes les necessitats bàsiques. Quina és aquesta dimensió, i quin paper juga el dissenyador en aquest nou paradigma?

És emocional! És algo que no tothom veu, però que tothom sent. A part de la seva funció, el disseny ha de servir per inspirar-nos i interrogar-nos en un sentit positiu. El dissenyador juga un paper d’amic; ha d’animar la matèria, donar-li vida i un ànima visible.

Quin és l’espai que més t’agrada, del teu estudi o del teu hogar? I sense quin objecte no podries passar un dia qualsevol?

La finestra, per veure el món, i la meva taula de treballar, on puc somiar despert. I també una cadira per pensar…

3 entrevista quitllet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

(Spamcheck Enabled)