Un repàs a la nostra història

Mobles 114 va ser fundada a Barcelona el 1973 pels dissenyadors JM Massana, JM Tremoleda i M. Ferrer. La seva primera seu va ser al Carrer d’Enric Granados 114, i aquest és l’origen del nom. Un emplaçament al centre d’una ciutat que començava a participar d’uns canvis socials i culturals que s’havien iniciat a Europa l’any 1968.

Mobles 114 llegeix i recupera la modernitat proposada per GATCPAC. Es tractava d’un grup d’arquitectes catalans dels anys 30 que van seguir les influències del racionalisme europeu, un corrent arquitectònic modern iniciat a l’entorn dels anys 20 per Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe, Alvar Aalto o Walter Gropius, entre altres. Una altra de les influències és l’escola de la Bauhaus, que Gropius va fundar l’any 1919 i que es va clausurar l’any 1933.

Edificio Bauhaus, Dessau 1925
Kandinsky con Walter Gropius i J.J.P. Oud

Les propostes dels arquitectes del GATCPAC van promoure una manera moderna i propera a la cultura mediterrània de concebre els espais per habitar. Malauradament, aquest moviment es va veure interromput per la Guerra Civil Espanyola. A més, els esdeveniments històrics posteriors van deixar el país desconnectat de la resta del món en molts aspectes. Torres Clavé mor a la guerra civil, Josep Maria Sert s’exilia als EUA i Germán Rodríguez Arias a Xile, per posar alguns exemples.

Casa Bloc, GATCPAC, Barcelona 1933
Paul Lester Wiener, Le Corbusier, J.L. Sert

Massana i Tremoleda, coneixedors d’aquesta trajectòria, segueixen un camí que també proposa tradició i modernitat amb un caràcter que no renuncia a les arrels mediterrànies. La tradició es veu ben representada en la recuperació i reedició de clàssics del disseny català, mentre que la modernitat es fa evident amb les seves pròpies propostes i en la tria de dissenyadors o autors que firmaran per al catàleg de Mobles 114.

Tradició i modernitat han fet que el catàleg de Mobles 114 mantingui la mateixa vigència que tenia als inicis i que molts dels seu productes més antics convisquin amb naturalitat amb els que s’hi acaben d’incorporar.

Des de 1973 fins ara l’empresa a tret al mercat més de 150 productes. Alguns segueixen encara vius al catàleg. Altres formen part del Museu del Disseny de Barcelona. Quasi tots els productes editats en aquest anys han seguit aquesta manera fidel dels seus fundadors de proposar mobles on la modernitat és ben present i el respecte per la tradició, una evidència.

També recentment, amb motiu dels 50 anys, Mobles 114 va donar el seu arxiu al Centre de Documentació del Museu del Disseny, i va ser el primer arxiu d’una editora de mobles que es va incorporar en aquest  fons.

Al llarg d’aquests 50 anys han participat en el nostre catàleg mobles i objectes dissenyats per Álvaro Siza, André Ricard, Antoni Arola, Carlos Riart, Enzo Mari, Eugeni Quitllet, Gabriel Mora, Gabriel Ordeig, Germán Rodríguez Arias, Isamu Noguchi, Isidre Ferrer, Mariano Ferrer, Javier Mariscal, Joan Gaspar, Jorge Pensi, José Antonio Coderch, Josep Maria Jujol, Josep Torres Clavé, Lagranja, Lluís Pau, Lluís Porqueras, Martín Azúa, Massana-Tremoleda, Josep Mora, Miguel Milá, Montse Padrós, Oscar Tusquets, Pete Sans, Rafael Marquina i Santiago Roqueta.

En el transcurs d’aquests anys hem rebut diversos premis, però estem convençuts que el millor reconeixement no l’atorga un jurat, sinó les persones que conviuen amb els nostres mobles. Durant dècades aquest reconeixement ha fet possible que aquesta atemporalitat pugui traspassar generacions. Aquest esperit de permanència, de quedar-se per sempre, d’acompanyar, és el que ens ha guiat com a empresa a fer les coses amb coherència i discreció, amb respecte per la tradició i admiració per la modernitat.


“M’exalta el nou i m’enamora el vell”

J.V. Foix – Sol, i de dol (1947).