Nuta, un imprescindible per descansar mentre cuines

Nuta és un tamboret perfecte per acompanyar-nos a cuinar: ocupa poc espai, és resistent, elegant i discret. En una trobada amb amics, no sabem per què, tendim a concentrar-nos a la cuina. Per això el Nuta és un imprescindible.

Tamboret industrial Nuta

Ens hem deixat inspirar pels colors dels tamborets Nuta i et proposem 4 receptes úniques on els colors són els protagonistes. Gaudeix d’aquestes creacions on allò visual i allò gustatiu es fusionen per representar l’essència de cada color en els nostres tamborets moderns i minimalistes.

Blanc: naps, alls i fonoll fan una crema suau i nutritiva.

Tamboret modern Nuta blanc

Ingredients:

Oli d’oliva verge extra, alls, fonoll, naps, brou de verdures, sal i pebre.

Escalfa l’oli d’oliva en una cassola gran a foc mitjà.

Afegeix els alls picats i salteja’ls fins que estiguin aromàtics, uns 2-3 minuts.

Després afegeix els daus de fonoll i salteja’ls amb els alls durant aproximadament 10 minuts fins que estiguin tendres.

A continuació, incorpora els naps tallats a daus i cou-ho tot junt durant 10 minuts més fins que estiguin lleugerament daurats.

Afegeix el brou de verdures que hauràs fet amb les restes del fonoll i els naps fins que cobreixi els ingredients i porta-ho a ebullició.

Abaixa el foc i deixa-ho coure a foc baix durant uns 20-25 minuts fins que els vegetals estiguin fets.

Tritura la barreja amb una batedora fins a aconseguir una crema suau i homogènia.

Prova i ajusta la sal i el pebre al teu gust.

Vermell: pebrots i tomàquets són, amb ceba blanca, l’amanida per excel·lència de Mallorca: el trempó.

Tamboret de disseny Nuta vermell

Ingredients:

Oli d’oliva verge extra, sal, pebre, tomàquets, pebrots verds i ceba blanca.

En un bol gran, pela els tomàquets i talla’ls a daus petits aprofitant tot el suc que fan. Talla també a daus petits els pebrots i la ceba blanca.

La proporció dels ingredients la decideixes al teu gust, però el tomàquet és el que ha de predominar.

Amaneix-ho amb oli d’oliva verge extra, sal i pebre.

Aquesta amanida tan senzilla es pot complementar afegint tonyina o bé barrejant-hi llenties o cigrons cuits.

Verd: els alvocats i els tomàquets verds, ambdós procedents d’Amèrica tropical, i els llagostins són els components d’una amanida fresca.

Tamboret minimalista Nuta verda

Ingredients:

Oli d’oliva verge extra, sal, pebre negre, pebre vermell, llimona, llima, alvocats, un mango, tomàquets verds i llagostins.

Prepara per separat alvocats, tomàquets verds i llagostins.

Posa els alvocats tallats a daus en un bol i esprem-hi mitja llimona per sobre. Afegeix sal i pebre al gust i remou.

En un altre bol, posa els tomàquets tallats a daus. Amaneix-ho amb oli d’oliva verge extra, sal, pebre negre i una mica de pebre vermell.

En un altre bol, posa el mango tallat a daus i i amaneix-ho amb oli d’oliva verge extra i sal.

Distribueix els llagostins pelats en un plat i amaneix-los amb una mica d’oli i un rajolí de llimona.

Prepara el plat utilitzant un anell d’acer per a cuina fent una capa d’alvocat, una de tomàquet i una de mango. Finalment, cobreix-ho amb els llagostins.

Negre: recepta d’albergínies i patates negres. Una base per fer llobarro al forn.

Tamboret ergonòmic Nuta negre

Ingredients:

Oli d’oliva verge extra, sal, pebre negre, herbes aromàtiques, llimona, patates, albergínia i els lloms d’un llobarro.

Renta i talla a rodanxes fines 3 patates negres grans i 1 albergínia gran.

Barreja en un recipient les rodanxes amb 2 cullerades d’oli d’oliva, sal, pebre, herbes aromàtiques i un raig de llimona segons les teves preferències.

Deixa-ho reposar 4 hores a la nevera.

Escalfa el forn a 200 ºC.

Distribueix les rodanxes de patata i albergínia en una safata per a forn.

Forneja-les durant 25-30 minuts a 200 ºC fins que estiguin tendres i lleugerament daurades.

Seguidament, afegeix els dos lloms del llobarro ben nets i salpebrats i deixa’ls coure entre 15 i 30 minuts segons el pes.

Entrevistes 50 aniversari

Gerard Sanmartí

Dissenyador

Quins valors destacaries de Mobles 114?

“De pressa i bé no pot ser”, aquesta dita cau més cap el costat del seny que de la rauxa, sempre al costat de la cultura i el disseny intel·ligent sense maquillatge, mirant a llarg termini i apostant per la feina ben feta, sense preses.

Com definiries la trajectòria d’aquest 50 anys?

M’imagino que  ha estat un camí entretingut amb un aprenentatge continu a base d’èxits i errors perquè ser dissenyador y editor com han estat els seus fundadors és una tasca d’alt risc.

Si avui Mobles114 poden celebrar aquest aniversari, crec que és en gran part perquè ha estat una editora que té una base sòlida arrelada a la cultura del disseny amb l’encert de reeditar peces històriques com la butaca de Torres Clavé i sobretot en l’encert visionari de crear mobles i accessoris per l’entorn de treball, abans es deien oficines, que també podien encaixar a l’entorn domèstic, avui ja tendència universal.

Per a tu, quin és el producte més icònic del catàleg de mobles?

Possiblement el penjador Mirac, dissenyat pels fundadors, perquè simbolitza els valors del disseny intel·ligent i atemporal. És una peça que tenen els meus sogres al rebedor de casa seva; “no hase faltar desir nada más”.