CARLES RIART, moblista.
La trajectòria de Carles Riart des dels seus inicis fins avui. On es destaquen els seus dissenys per a Mobles 114, les seves exposicions, i la seva participació a Barcelona’92.
Carles Riart funda la botiga GRIS situada al carrer de Muntaner de Barcelona l’any 1969 conjuntament amb Bigas Luna. Gris es dedica a l’arquitectura d’interiors i al disseny en una època en què la paraula disseny encara no és coneguda per la majoria de la societat del moment. Gris (1969), Vinçon (1941/1973)*, BD (1972) o Mobles 114 (1973) serien alguns dels actors a promoure el disseny als anys 70 a Barcelona.
Carles Riart inaugura la seva primera exposició de mobles d’autor sota el títol de 1ª Colección de muebles especiales de Carlos Riart a la botiga de Mobles 114 l’any 1976.
A l’obra de Riart la poesia, les idees, la màgia o els conceptes es mesclen; de vegades amb la funció, d’altres amb formes estètiques sense que necessariament hagin de tenir una funció especifica. Un sofà amb un forat o posar la mà a dins, un separador d’espais d’us ambigu, un moble sense funció específica, objectes escultòrics, vidres o miralls com a acumuladors d’energia psíquica, mobles inútils o artefactes insòlits. És l’usuari que completa la funció. L’objecte prendrà sentit o adquirirà la seva funció quan aquest l’incorpori a casa seva. Algunes d’aquestes propostes són les que Riart mostra en aquesta 1a exposició.
Carles Riart va fer dues exposicions més de mobles d’autor al llarg de la seva trajectòria. Les tres exposicions varen ser de mobles o objectes que ell havia dissenyat sense que ningú els hi hagués encarregat. Podem dir, sense cap mena de dubte, que aquests mobles, objectes o artefactes són dissenys o creats amb total llibertat, sense premisses ni condicions de cap mena.
La segona exposició Útils va ser a la Sala Vinçon el 1992.
La tercera exposició, sota el títol de Objectes perduts, va ser presentada a la Galeria Adelantado a València l’any 1996.
L’obra de Carlos Riart té una personalitat pròpia indiscutible. Els seus mobles i objectes transmeten a través del seu llenguatge poètic una modernitat radical. Prescindeix de modes o tendències. A la vegada s’anticipa a tendències futures sense cap voluntat de ser proposta i ni de formar part de cap moviment. És remarcable, però, que s’anticipi en alguns aspectes al moviment Memphis fundat per Sottsass els anys 80.
Però Riart és fundamentalment moblista, es a dir algú que no només pensa i crea un moble, sinó que hi treballa fins al final. Intervé fins i tot en com es fabricarà. Un exemple ben clar és el penjador Ona, dissenyat conjuntament amb Montse Padrós.
Riart i Barcelona’92
Precisament per aquesta manera tant personal de treballar, on l’ofici, la poesia, la màgia i l’art es troben, es pot entendre que Riart sigui l’autor de l’idea de l’encesa del pebeter a la inauguració dels Jocs 1992 de Barcelona.
Riart va participar en les propostes que el COOB (Comitè Olímpic Organitzador Barcelona92) va encarregar a diferents dissenyadors per al dissenyar l’escenari i el pebeter de l’estadi Olímpic. La seva proposta no va ser l’escollida. Però si que, malgrat les reticències inicials del COI, l’idea que un arquer i una fletxa amb foc encengués el pebeter va ser finalment acceptada. Va formar part de la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona, 92. Uns segons màgics i emocionants que van meravellar al món.
*Vinçon es funda el 1941; regentada per la família Amat a partir de 1957 i renovada per Fernando Amat el 1967. La Sala Vinçon va ser inaugurada el 1973.
