(… ve de la primera part)

Sabent que el “per què” i el “com” són preguntes essencials a qualsevol procés creatiu, quina d’elles et motiva més al moment d’afrontar el teu treball?

Jo tracto de no tenir idees preconcebudes i sóc dels dissenyadors que es distreuen en el procés. Canvio molt d’opinió i a vegades fins i tot d’objectiu. Potser és un defecte, no ho sé. En tot cas, m’agrada conservar una certa incertesa creativa.

Sembla que vivim en un nou paradigma dominat pels canvis socials, la revisió de valors i els avenços tecnològics. En aquest escenari canviant i a vegades confús, quin creus que ha de ser el paper del dissenyador?

No sóc dogmàtic, crec que hi ha moltes postures vàlides. En aquests moments estic molt interessat en treballar amb recursos locals i reivindicar una diversitat material i tecnològica a la que, evidentment, entra el nou però sense perdre el tradicional. No m’agrada la idea d’un món uniformitzat, on els productes els dissenyen i produeixen màquines i estan fets de materials que no reconeixem.

En alguna ocasió has dit que el disseny és una eina de fer millor les coses, no de fer-les rares o estrambòtiques. Si el disseny és una estratègia d’adaptació, en que consisteix? I, és l’embelliment part d’aquesta estratègia?

El interès del disseny no ha de ser el disseny. El disseny és només l’estratègia, l’eina. El qualificatiu “de disseny” ens posa en una situació on ens oblidem de l’essencial i ens distraiem amb el superflu. Clar que la bellesa compta, però és una bellesa que inclou aspectes ètics, que d’alguna manera representa els nostres desitjos de ser millors.

“Tenir-ho tot sense tenir gairebé res”, podries desenvolupar aquesta afirmació teva?

No sé que ens empeny a tenir més del necessari. Tenir moltes coses a vegades ens limita. Les persones realment lliures no tenen una dependència dels béns materials. Sé que és una contradicció sent dissenyador, Però llavors, si depenem d’alguna cosa que sigui quelcom que valgui la pena.

Quin és l’espai que més t’agrada d’una casa? I, amb quin objecte no t’imagines un dia qualsevol?

El meu espai favorit té a veure amb la llum i canvia durant el dia. Quan em dutxo als matins entra llum solar directa al bany i és genial. Igual que al migdia també entra el sol i crec que m’alimenta més la llum que l’àpat. És una cosa fantàstica de Barcelona. Crec que la segona pregunta fa referència a un objecte tan especial que no té un ús quotidià però sí excepcional. Vaig dissenyar alguns per a una exposició, “Artjects”, que es poden veure a la meva web, i de la que ja vàrem parlar des d’aquest blog.

Martín Azúa, Vitòria 1965.

Llicenciat en Belles Arts i Disseny per la Universitat de Barcelona. Dissenyador de producte, d’espais efímers i identitat gràfica. Ha desenvolupat un treball constant d’investigació cap a la recerca experimental, basant-se en l’observació de la natura, la tradició i la modernitat. La seva enorme sensibilitat i tendència a fugir de l’innecessari o estrident caracteritzen el seu treball. Ha participat a diferents exposicions individuals i col·lectives, i els seus treballs formen part de les col·leccions de MoMa, Vitra Design Museum o el Museu del Disseny de Barcelona.. Diverses Seleccions i Premis Delta AdiFad, Fad d’Arquitectura i el Premi Ciutat de Barcelona.