Casa Vicens

La Casa Vicens és el primer edifici projectat per Antoni Gaudí després d’haver-se llicenciat en arquitectura a Barcelona l’any 1878. La casa va ser construïda entre 1883 i 1888 al barri de Gràcia de Barcelona.

De marcat estil orientalista, s’hi pot apreciar ja un estil que Gaudí desenvolupa i evoluciona al llarg de la seva carrera. La Casa Vicens va ser un encàrrec de Manuel Vicens i Montaner, propietari d’una fabrica de ceràmica, i que havia de ser residència d’estiueig de la família.

Gaudí va dissenyar els interiors de la casa conjuntament amb artesans com l’escultor Llorenç Matamala o l’ebenista Eudald Puntí. Per a la reixa de ferro, feta a partir d’una fulla de palma, va comptar amb la participació del ferrer Joan Oñós.

En 2014 la casa va ser venuda a una entitat privada que es va ocupar de fer una reforma integral per convertir-la en casa per ser visitada pel públic. Actualment forma part de la ruta turística del modernisme a Barcelona. La reforma es va encarregar a l’estudi d’arquitectura Martínez Lapeña – Elías Torres que varen poder reconstruir, a partir de fotos antigues, elements arquitectònics desapareguts, així com també eliminar els afegits arquitectònics que no eren originals en el projecte de Gaudí.

Convertit en casa-museu, la Casa Vicens ofereix als seus visitants una cafeteria al final del jardí que permet seure tranquil·lament i admirar relaxadament una de les meravelles arquitectòniques de la ciutat de Barcelona.

Aquesta cafeteria és de construcció contemporània i Martínez Lapeña i Elías Torres s’inspiren en els colors i les formes de la casa original projectada per Gaudí. Els tamborets Nuta, dissenyats per Lluis Pau, formen part del mobiliari d’aquesta cafeteria.

Feliç 2018. Mobles 114 i Marc Morro

Per a la felicitació 2018 de Mobles 114, aquest any hem comptat amb Marc Morro. El dissenyador -moblista, como milor s’autodefineix- rendeix homenatge a a una de les peces més icòniques del catàleg de Classics, el cendrer Copenhaguen, d’André Ricard.

Marc i la seva empresa de mobles, AOO, senten passió per lo quotidià i per la bellesa de les coses petites. Coses petites, com ara el disseny mínim i lliure d’ornaments escollit com a imatge en aquesta ocasió. És una reinterpretació que aporta un sorprenent nou ús al cendrer signat per Ricard al 1966.

Fabricat d’una sola peça, aquest cendrer és el resultat de dissenyar amb la repetició senzilla de la geometria del cilindre. Un recipient format per un cilindre obert on apareix un altre cilindre interior més petit que serveix per descansar o apagar la cigarreta; la forma del tall de la paret exterior a joc amb la resta del cendrer, és la idònia per allotjar la cigarreta. És un cendrer resistent, que es pot apilar i que fa la seva funció amb la màxima eficàcia.

Aquest clàssic del disseny respon a la voluntat de Mobles 114, que des de fa més de 20 anys, l’ha mantingut en el mercat a fi de preservar el patrimoni cultural i del disseny del nostre país.

En aquest cas, Morro ha realitzat una fotografia analògica de Copenhaguen en el seu nou ús com a portaespelmes.

Bones festes de Mobles 114!

Bon any 2017

Jara Varela + Ramírez i Carrillo són els autors de la felicitació 2017 de Mobles 114:

bon-any-jara-varela

Per felicitar aquetes festes i el nou any 2017 que comença, Mobles 114 ha volgut comptar en aquesta ocasió amb la fotògrafa Jara Varela i l’estudi de disseny industrial i gràfic de Barcelona Ramírez i Carrillo. Aquesta col·laboració, convertida en tradició, succeeix a les protagonitzades per, entre d’altres, Folch Studio, Apartamento Magazine, Eugeni Quitllet, Martí Guixé o Antoni Arola, que han celebrat amb nosaltres i de les formes més creatives l’arribada de les festes nadalenques i l’estiu. Dues grans dades del calendari.

Jara Varela és una fotògrafa afincada a Barcelona. La seva mirada neta i clara està present als catàlegs de Mobles 114, on ha retratat a la perfecció els seus productes. Com a exemples, el Clàssic cendrer Copenhaguen d’André Ricard o la cadira Tube d’Eugeni Quitllet són alguns dels productes captats per la seva mirada.

Ramírez i Carrillo és l’estudi format per Jaume Ramírez, dissenyador industrial, y Josema Carrillo, dissenyador gràfic. Entre els seus projectes hi han instal·lacions, producte i branding. Destaquem la exposició Rojo;show a la Sala Vinçon que comptava amb els mobles de les empreses RED; o el boteller Otto, un dels participants de la mostra itinerant Tapas. Spanish design for food.

Arquitectura a BarcelonaConcept: la millor selecció

Navegar per internet permet sempre trobar coses interessants. Avui ens fixem en el blog dels agents de Mobles 114 a Polònia, BarcelonaConcept, que disposa d’una secció que des d’aqui recomanem: Arquitectura a la Ciutat Comtal.

casa-bloc-032

Casa Bloc

truiteria-flash-flash-f0c

Flash Flash

Els més destacats edificis dels últims anys juntament a algunes de les icones més reconeixibles de la història moderna de la ciutat es reuneixen en aquesta selecció. El viatge ens proposa una visita a la Casa Bloc, els pisos socials dissenyats per Josep Lluís Sert , Josep Torres i Clavé i Joan Baptista Subirana, però també una degustació de les millors truites al Flash Flash de Federico Correa i Alfons Milà, per exemple.

mediapro-70e

Edifici Mediapro, Carlos Ferrater, Partick Genard, Xavier Martí Galí

auditorium-barcelona-af9

Auditori, Rafael Moneo

Estudis tan importants com són MBM Architects, Carlos Ferrater, o el premi Pritzker Rafael Moneo entre d’altres són alguns dels autors dels edificis. Una passejada per Barcelona que permet veure i conéixer millor l’actualitat al panorama arquitectònic, i sorprendre-se amb la modernitat d’una ciutat a vegades massa associada a Antoni Gaudí i el Gòtic però que proposa un munt d’estils i respira cosmopolitisme.

cccb-centre-de-cultura-contemporania-de-barcelona-c83

CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Albert Viaplana / Helio Piñón

picasso-museum-f55

Museu Picasso, Jordi Garcés

Mobles 114 ha fet una important donació de peces al Museu del Disseny de Barcelona.

36 objectes produïts al llarg del anys, i que aporten una vessant més profunda a la col·lecció de disseny de producte, suposant a més a més un increment al conjunt de prototips, peces de gran valor museístic atès que són aquells primers exemplars que realitzen els dissenyadors i les empreses i que es prenen con a models per a produir-los seriadament.

setrilleres_madb_138.927

Entre les peces destaquen els prototips de la pinça de gel (1964) i el cendrer Copenhaguen (1966), d’André Ricard, així com diverses propostes de Rafael Marquina per a les seves famoses setrilleres en edicions de diversos anys i versions (c. 1961 i 1990), amb un gran valor per ser peces úniques.

12244298_1053620374670233_5826854027145660586_o

suport_doble_madb_138.927

La donació inclou també els prototips del suport de les setrilleres, en la modalitat de dues i tres unitats. Com a prototip també s’ha donat el del llum de sobretaula Fil (1991) de l’arquitecte portuguès Alvaro Siza Vieira, autor de les cadires Oporto (1993) que han estat donades en les versions amb i sense braços.

Altres peces destacables donades per Mobles 114 són: la cadira Gràcia (2006), de JM Massana i JM Tremoleda; la Green (2011) de Javier Mariscal; així com el rellotge de paret Nautilus (1996) d’Òscar Tusquets, i el tamboret Flod (2007), dissenyat per Martín Azúa i Gerard Moliné.

La donació de Mobles 114 s’ha fet amb l’objectiu de cohesionar la Col·lecció de Disseny de producte del Museu, sent aquestes peces novetats substancials que han suposat un èxit comercial o com a producte icònic.

Barcelona Original Designs

Barcelona Original Designs és la primera plataforma de venda online d’objectes, mobiliari, il·luminació, accessoris i peces clàssiques o contemporànies designed in Barcelona, una aventura d’Olivia Ricard, Cristina Pujol i Silvia Cambra que reuneix dissenyadors, artesans i emprenedors de la ciutat.

3 barcelona original designs

 

La selecció de productes que es pot admirar i adquirir des de la seva web comparteix el valor de l’autenticitat i perdurabilitat, “d’allò que ens recorda amb extrema qualitat qui, com o perquè es va dissenyar”, ens expliquen. Una cuidada selecció d’objectes que comparteix valuosos nexes comuns: Barcelona, funció, ètica i estètica.

1 barcelona original designs

 

Els objectes més destacats estan signats per José Antonio Coderch, Miguel Milà, André Ricard o Rafael Marquina, veritables mestres del disseny industrial i autors d’icones com són les làmpades Disa o Cesta, i productes que van des de els cendres Copenhagen als setrills, pertanyents a la col·lecció Classics de mobles 114.

4 barcelona original designs

Una manera àgil d’aconseguir aquells objectes quotidians que a la vegada són joies del disseny: www.barcelonaindesign.com

Martín Azúa i les seves idees de disseny

(… ve de la primera part)

Sabent que el “per què” i el “com” són preguntes essencials a qualsevol procés creatiu, quina d’elles et motiva més al moment d’afrontar el teu treball?

Jo tracto de no tenir idees preconcebudes i sóc dels dissenyadors que es distreuen en el procés. Canvio molt d’opinió i a vegades fins i tot d’objectiu. Potser és un defecte, no ho sé. En tot cas, m’agrada conservar una certa incertesa creativa.

2 entrevista azua II

Sembla que vivim en un nou paradigma dominat pels canvis socials, la revisió de valors i els avenços tecnològics. En aquest escenari canviant i a vegades confús, quin creus que ha de ser el paper del dissenyador?

No sóc dogmàtic, crec que hi ha moltes postures vàlides. En aquests moments estic molt interessat en treballar amb recursos locals i reivindicar una diversitat material i tecnològica a la que, evidentment, entra el nou però sense perdre el tradicional. No m’agrada la idea d’un món uniformitzat, on els productes els dissenyen i produeixen màquines i estan fets de materials que no reconeixem.

3 entrevista azua II

En alguna ocasió has dit que el disseny és una eina de fer millor les coses, no de fer-les rares o estrambòtiques. Si el disseny és una estratègia d’adaptació, en que consisteix? I, és l’embelliment part d’aquesta estratègia?

El interès del disseny no ha de ser el disseny. El disseny és només l’estratègia, l’eina. El qualificatiu “de disseny” ens posa en una situació on ens oblidem de l’essencial i ens distraiem amb el superflu. Clar que la bellesa compta, però és una bellesa que inclou aspectes ètics, que d’alguna manera representa els nostres desitjos de ser millors.

4 entrevista azua II

“Tenir-ho tot sense tenir gairebé res”, podries desenvolupar aquesta afirmació teva?

No sé que ens empeny a tenir més del necessari. Tenir moltes coses a vegades ens limita. Les persones realment lliures no tenen una dependència dels béns materials. Sé que és una contradicció sent dissenyador, Però llavors, si depenem d’alguna cosa que sigui quelcom que valgui la pena.

Quin és l’espai que més t’agrada d’una casa? I, amb quin objecte no t’imagines un dia qualsevol?

El meu espai favorit té a veure amb la llum i canvia durant el dia. Quan em dutxo als matins entra llum solar directa al bany i és genial. Igual que al migdia també entra el sol i crec que m’alimenta més la llum que l’àpat. És una cosa fantàstica de Barcelona. Crec que la segona pregunta fa referència a un objecte tan especial que no té un ús quotidià però sí excepcional. Vaig dissenyar alguns per a una exposició, “Artjects”, que es poden veure a la meva web, i de la que ja vàrem parlar des d’aquest blog.

Artjects 2

 

Martín Azúa, Vitòria 1965.

Llicenciat en Belles Arts i Disseny per la Universitat de Barcelona. Dissenyador de producte, d’espais efímers i identitat gràfica. Ha desenvolupat un treball constant d’investigació cap a la recerca experimental, basant-se en l’observació de la natura, la tradició i la modernitat. La seva enorme sensibilitat i tendència a fugir de l’innecessari o estrident caracteritzen el seu treball. Ha participat a diferents exposicions individuals i col·lectives, i els seus treballs formen part de les col·leccions de MoMa, Vitra Design Museum o el Museu del Disseny de Barcelona.. Diverses Seleccions i Premis Delta AdiFad, Fad d’Arquitectura i el Premi Ciutat de Barcelona.

Tapas. Spanish Design for Food: una exposició itinerant sobre gastronomia i disseny

La gastronomia és una de les atraccions més destacades del nostre pais. La qualitat de les matèries primeres i la creativitat gastronòmica i de disseny han estat sempre molt lligats a aquesta terra.

Aquest projecte, comisariat pel Juli Capella, i organitzat per Acción Cultural Española amb la col.laboració de la Embajada Española en Tokio i Tokyo Designers Week, pretèn mostrar mitjançant més de 200 peces l’aportació de la cultura gastronòmica espanyola al disseny i la gastronomia internacional.

La selecció consta de peces que van des de l’objecte més petit com ara un saler, passant per vaixella, mobiliari i decoració interior de restaurants, fins arribar a l’arquitectura, amb exemples de cellers. També vol destacar la capacitat innovadora dels grans noms de la cuina del pais, i les seves técniques que han revolucionat la gastronomia mundial.

Entre aquesta selecció es poden trobar peces icòniques del catàleg  de mobles 114: la cadira Om de Martín Azúa, les setrilleres de Rafael Marquina i les pinces Ricard de André Ricard.

 

A més a més, entre els espais destacats està Jaleo, el restaurant de José Andrés a Washington dissenyat per Juli Capella, amb cadires Green de Javier Mariscal entre el seu mobiliari.

La exposición és itinerant, i després de recòrrer ciutats com Tokio, Miami, Washington D. C., Seúl, Toronto, Liubliana, Albuquerque i Guanajuato, ara para a la Central de Diseño Matadero Madrid. A més a més i en paral·lel es podrà visitar al Museo Franz Mayer de Ciudad de México.

Tota la informació a la web de Acción Cultural Española.

TAPAS. Spanish design for food

Central de Diseño de Matadero Madrid (DIMAD)
Pº de la Chopera, 14
28045 Madrid
Horari: dilluns tancat; dimarts-divendres 16-22h, dissabtes i festius 11-21h
Entrada lliure

Martín Azúa: bellesa, natura i ètica.

El cicle natural de la vida, l’evolució dels objectes o les relacions de l’home amb el seu entorn són aspectes que Martín Azúa destaca als seus dissenys. Un punt de partida determinat, en part, pels seus orígens. “Al País Basc crec que tenim una relació especial amb el paisatge. En el meu cas amb un lloc determinat; una fageda a les muntanyes d’Opakua, Àlaba. Quan passejo pel bosc em sento bé, tot el que passa al meu voltant té sentit. A Barcelona, la nostàlgia em fa enyorar tot això i ho reflecteixo a alguns dels meus projectes.” 

2 martin azua salero

 

Els teus dissenys aspiren a reproduir processos naturals? O prefereixes repensar-los i explorar un món imaginari?

Crec que hem d’aprendre molt de la natura, en ella regeix un principi d’economia, res és gratuït, fins i tot la flor més aparentment capritxosa  té una funció molt concreta. M’agradaria que els meus dissenys ajudessin a prendre consciència de la nostra pertinença a un entorn natural. Quan ets un infant la imaginació et porta a llocs desconeguts; amb l’edat la imaginació dóna pas als records.

Mirant el tamboret Luco, quins aspectes del seu disseny són d’un llenguatge universalment intel·ligible, i quins altres d’un llenguatge particular, més local?

En el bàsic els objectes de totes les cultures s’assemblen, però hi ha subtils diferències que remarquen una diversitat increïble de respostes a un mateix problema. El tamboret de tres potes és el més bàsic i estable. Luco conserva aquesta idea primària però afegeix aspectes molt contemporanis. A la seva fabricació intervenen un artesà torner i un taller que disposa de control numèric. Crec que aquest motiu és el que el fa especial. La memòria ha estat un ingredient essencial en aquest projecte.

3 martin azua

 

Apreciar el valor d’un objecte comença per apreciar el material utilitzat?

Sí, el material ens transmet molt. Malauradament alguns processos industrials eliminen característiques que ens resulten molt agradables, però en el cas del Luco la fusta de faig és clara i delicada, té unes vetes molt subtils que es destaquen amb el tornejat i hem protegit la fusta amb un vernís que respecta el tacte sedós de la fusta.

La teva relació amb M114 es remunta a 2006 i a les col·leccions de butaques i tamborets Om i Flod, actualment disponibles al catàleg de M114. Com resumiries la teva relació professional amb Mobles114?

És una relació entre dissenyadors. Respecto molt el treball que JM Tremoleda i JM Massana han fet al llarg del temps a Mobles114. Sempre han tingut una línia molt funcional. Els seus productes destaquen per una bellesa discreta i un tant intemporal. Parlant amb ells no hi ha espai pel caprici, els arguments són molt importants. M’agradaria treballar amb ells: tenen les idees clares i són molt exigents.

Bon any 2015 de part de mobles 114

Una fórmula de Martí Guixé és l’encarregada de felicitar l’any nou de la part de mobles 114, de la següent forma:

Una possible traducció podria ser:

“2015 és més gran o igual que 2014 multiplicat per, entre parèntesis, idees per rauxa dividit per seny, elevat tot a mobles114″.

L’ex-dissenyador va proposar diferents maneres de felicitar l’any, que concentren els bons desitjos a la seva forma particular i original, com es pot veure a continuació:

Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona

El Museu del Disseny és el paraïgues dels fons patrimonials de les biblioteques del Museu Tèxtil i d’Indumentària, Museu de les Arts Decoratives i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la capital catalana. Ha estat el primer servei públic que obre el Museu del Disseny de Barcelona fins a la seva propera inauguració prevista pel mes de desembre d’enguany.

El Centre de Documentació, amb més de 20.000 documents entre llibres i arxius especialitzats en les diferents temàtiques, té com a objectiu possibilitar una visió més rica i plural del disseny, i a afavorir la comprensió de la seva influència en les nostres vides. En un espai molt més gran, el Centre ha ampliat els tipus de documents disponibles per a la seva consulta, amb llibres de tendències, guies de colors, etc., i aposta decididament per la recopilació d’arxius de professionals i empreses del sector, per tal de facilitar la recerca.

Aquesta idea compartida amb el Museu del Disseny és la que el caracteriza i enriqueix. Al llarg de la seva historia ha estat objecte d’importants donacions de particulars i institucions, entre les que es troben la biblioteca del Barcelona Centre de Disseny (BCD), l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG FAD), l’Associació de Disseny Industrial (ADI FAD), etc.

El Centre de Documentació disposa d’una Sala de Consulta amb 66 punts de lectura. La pràctica totalitat dels fons bibliogràfics posteriors a 1960 i el darrer any de les revistes que es reben en subscripció estan a disposició dels usuaris, en prestatgeries de lliure accés. Els fons arxivístics, fons bibliogràfics antics i les col·leccions especials es troben ubicats fora de la sala de consulta, i estan destinats al públic investigador. La seva consulta és restringida.

La Sala de Consulta y els fons estan equipats amb prestatgeries BBL de mobles 114. Els punts de lectura están moblats amb taules Pey i cadires Green de Mariscal, i butaques Om Basic de Martín Azúa están disposades al costat de les finestres per crear espais més còmodes i informals de consulta i lectura.

Museu del Disseny de Barcelona

Edifici Disseny Hub Barcelona
Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38
08018 – Barcelona
Tel 93 256 68 00
[email protected]

www.museudeldisseny.cat/ca/centre-doc/informacio-general
@dissenydoc
www.scoop.it/t/design-exhibitions

HORARIS

Dimarts i dimecres de 10 a 20 h.

Dijous de 15 a 20 h.

Divendres de 10 a 15 h.

Barcelona Visual: la interpretació artística de Mariadiamantes

Mariadiamantes és el pseudònim sota el qual es troba la dissenyadora, il·lustradora i directora d’art Clara Mercader, creadora de Barcelona Visual.

La recopilació d’icones de la Ciutat Comtal, reinterpretats d’una manera plàstica i plena de colors, recull 50 imatges que representen d’alguna manera Barcelona: des de els seus edificis més coneguts fins al seu transport o la seva gastronomia, i els objectes quotidians que es relacionen amb l’estil de vida barceloní.

Així doncs, podem trobar la Font de Canaletes, el característic taxi negre i groc, la cadira Barcelona dissenyada per Mies van der Rohe pel pavelló d’Alemanya a la Expo Universal de 1929 a Montjuïc…

… I objectes com el setrill de Rafael Marquina o el cendrer Copenhagen de André Ricard, editats per mobles 114.

A la web de Mariadiamantes es poden trobar totes les ilustracions, el llibre editat per Lunwerg que les recopila, i una col·lecció de postals amb les imatges, per enviar i rebre lo millor de Barcelona. Molt recomanable.

‘Barcelona Visual’, una original forma de descubrir los iconos de Barcelona, por Mariadiamantes from Lunwerg Editores on Vimeo.

Artjects: límits entre disseny i art segons Martín Azúa, a Vinçon

“El dissenyador és un arquer que apunta a la diana (el problema) amb el desig de donar en el centre, lloc de compromís i equilibri entre els molts factors d’un projecte. L’artista és un altre tipus d’arquer que llença la fletxa conscientment fora del camp de tir, amb la voluntat d’anar a buscar-la per saber què hi ha més enllà dels límits del possible.”

Amb aquestes paraules, el dissenyador Martín Azúa presenta la exposició Artjects a la Sala Vinçon Barcelona,  una col·lecció d’objectes especials, que estableixen relacions poc convencionals amb els usuaris, que expliquen i generen històries.

Els objectes, observats en les seves múltiples connexions, poden ser molt reveladors de com som i com podríem ser. Els objectes tenen una influència sobre el nostre comportament, són agents actius i no mers instruments. Els rituals que regeixen aquestes relacions poden ser tan absurds com trascendentals.

mobles 114 editions recomana aquesta exposició del autor de dissenys com la butaca OM i el tamboret Flod.

More than this: Curro Claret, a la Sala Vinçon fins el 5 de juliol

El dissenyador Curro Claret és el protagonista de la exposició actual a la Sala Vinçonde Barcelona, que es podrà visitar fins el proper 5 de juliol. La mostra està protagonitzada per dos senzilles peces que configuren una col·lecció de cadires realitzades segons les tècniques conegudes per les persones que han col·laborat en el seu disseny.

En 2010, Claret va començar a treballar amb Arrels Fundació (entitat que treballa ajudant a gent que viu o ha viscut al carrer) dissenyant tamborets amb l’ajuda d’una petita peça metàl·lica i materials reutilitzats. Amb el temps, amb aquesta mateixa peça van sorgir també bancs, taules, làmpades, penjadors… i fins i tot una sabateria per a Camper. Ara ha dissenyat una altra peça que complementa a la primera, permitent col·locar-li un respatller.

A l’exposició es presenta una col·lecció de cadires fetes amb aquestes dues peces, algunes realitzades amb gent d’Arrels Fundació i altres amb persones d’orígens, condicions i contextos molt diferents, que han aplicat tècniques, materials, recursos i habilitats pròpies i molt diferents. Ha comptat amb el suport dels dissenyadors Joana Capella y Pau Saiz.

Així, ens explica Claret, “hi han cadires com les fetes amb Arrels Fundació, amb fustes inservibles i trossos de mobles trobats al carrer; per Careli, una dona que treballa al servei de neteja domèstica que ha cremat amb una planxa fustes; per Claudia, una treballadora sexual; amb un skate abandonat després de trencar-se; o per l’associació Joana Barcala amb una peça de llana teixida amb la técnica “urban knitting”.

Fotografies: Juan Lemus

More than this by Curro Claret

La Sala Vinçon

Passeig de Gràcia, 96

08008 Barcelona