El disseny honest del llum Fil

Si cada edifici explica una història sobre la ciutat en què s’ha construït, cada làmpara posa de manifest la relació que el dissenyador té amb la llum.

Fil, el disseny que va concebre Álvaro Siza Vieira el 1991 un any abans d’alçar-se amb el premi  Pritzker, evidencia com l’arquitecte entén la llum com un element més a l’hora de dissenyar. A les seves obres, Siza considera la ubicació o la forma de les obertures de l’edifici en relació amb les necessitats de l’espai, una idea que parteix de la reflexió que defensava Frank Lloyd Wright sobre la bellesa d’un edifici sense finestres.

Aquesta manera d’entendre la llum en tot el seu espectre, com si es tractés d’un material o element més de construcció, ho extrapola Siza a petita escala amb el llum Fil, presentant un disseny senzill que posa en el centre d’atenció la funció per la qual ha sigut dissenyada: il·luminar.

És així com l’arquitecte presenta un llum funcional de sobretaula, fabricada en acer inoxidable i amb una estructura mínima, despullada d’ornaments i inspirada en l’evolució de les antigues llums d’oli metàl·liques que incorporaven una pantalla per evitar enlluernaments.

Composta per elements essencials que conformen un llum elèctric —un suport, el cable elèctric amb la bombeta i una pantalla—, Siza firma aquest disseny radicalment honest que forma part del catàleg de clàssics de Mobles 114.

Anys més tard, el 2017, l’arquitecte Eduardo Souto de Moura recordava, com si es tractés d’un capítol d’In Praise of Shadows de Tanizaki, com la làmpara evocava els seus primers records en relació amb la llum: “Abans que hi hagués electricitat, a la casa dels meus avis hi havia llums que funcionaven amb oli, la seva flama estava protegida per davant amb una placa rectangular. El resultat era una llum indirecta reflectida a la paret, fet que sempre ha complagut l’arquitecte Álvaro Siza.”


Antes de haver luz eléctrica, havia em casa dos meus avós umas lamparinas que funcionavam com azeite, e cuja chama era protegida frontalmente por uma placa rectângular. O resultado era uma luz indirecta reflectida na parede, facto que agradou desde sempre ao Arqº Álvaro Siza.

Siza, parte sempre para um desenho novo a partir de algo anterior, pré-existente, adequando-o à circunstância actual, com materiais, sistemas construtivos e linguagens diferentes. Siza, tal como na arquitectura, não desenha o “novo” no vazio, mas redesenha sempre qualquer coisa que se perdeu e tem que ser ajustado ao nosso tempo, à nossa cultura, daí o candeeiro Helena, daí a base da leve estrutura em aço, ser um H.

Porto, 20 de Março de 2017

Eduardo Souto de Moura


Imatges: Jara Varela (1), Meritxell Arjalaguer (3)

Totem by Martín Azúa

 

Jugant amb la quietud estàtica d’un tòtem, el moviment basculant d’un saltamartí i la percussió en un morter, Martín Azúa ha dissenyat aquest objecte ‘stabile / mobile’ (paraula robada de l’obra d’Alexander Calder): Tótem.
Després de treballar durant molts anys amb Azúa, des de Mobles 114 sabíem que aquest aclamat dissenyador basc era la persona ideal per desenvolupar aquesta peça. El reconegut autor té la sorprenent capacitat de convertir els materials amb els que treballa en objectes únics a través dels quals les formes i la naturalesa penetren en els espais que els contenen.
Tòtem es va encarregar amb la intenció d’exhibir-se a una de les prestatgeries Tria que es troben exposades a l’estand del Salone del Mobile 2019 de Milà. Es tracta d’una edició limitada, que s’ha fabricat en fusta de noguera americana.

 

Però no és el primer cop que Azúa dissenya una peça d’aquest estil. Al llarg de la seva carrera, el dissenyador ha donat voltes a aquest mateix concepte creant diverses versions de morters i tòtems.
De fet, seria interessant indagar una mica més en la mena d’obsessió que té l’autor per aquest tipus d’escultures, i veure per què el dissenyador retorna contínuament a treballar amb aquesta classe d’objectes.

Per a la creació de Tòtem, Azúa ha dissenyat una col·lecció conformada per un total de tres models diferents que tenen tant una funció decorativa, com una funció d’ús: serveixen com a morters per moldre espècies, pigments, vegetals o llavors, entre altres coses.

 

No és la primera vegada que Martín Azúa treballa per Mobles 114. Durant els últims anys aquest dissenyador establert a Barcelona ha treballat pel catàleg de la marca en diverses ocasions, dissenyant el tamboret Luco o la cadira Rambla. Defensor de l’artesania, Azúa s’interessa pel treball amb diferents materials, respectant sempre les seves particularitats i textures per donar èmfasi al seu origen.Azúa conserva en les seves obres el més sublim de la naturalesa, destacant les propietats dels elements naturals, la seva evolució i els seus trets més característics. Amb els seus dissenys, l’autor aconsegueix introduir un pessic de naturalesa a l’ambient urbà en el que molts de nosaltres ens trobem submergits.

 

El seu treball es caracteritza per incorporar l’experimentació en el procés del disseny, col·laborant moltes vegades amb artesans o productors, i reivindicant la reflexió social i el respecte cap a la cultura artesanal. Perquè, segons Azúa, ‘l’artesania és una actitud de recerca de la qualitat’, i això es reflecteix en tots els treballs que realitza l’autor.

Les obres del dissenyador basc abasten diverses categories: ha dissenyat des de mobiliari, il·luminació, o objectes diversos que compten amb un llenguatge clarament identificable. Un llenguatge propi, que es projecta tant en els seus dissenys més funcionals, com en els dissenys d’objectes més abstractes, plens de poesia, i no exempts d’un refinat sentit de l’humor.

Des de l’any 2007, el seu projecte “Basic House” forma part de la col·lecció permanent del MOMA de Nova York. A més, també exposa diverses peces a la col·lecció del Museu del Disseny de Barcelona i a diferents col·leccions públiques i privades.

Martín Azúa ha estat reconegut pel seu treball amb el Premi Ciutat de Barcelona 2000, el Premi Delta de Plata 2007, el Premi FAD d’Arquitectura / Efímers 2008, el Premi Design Plus 2009, el Premi Interiorisme Plus 2009, el Premi AD millor dissenyador de l’any 2010, el Premi Delta de Plata 2011 / i el Premi a la Millor Trajectòria Nacional de la Revista Interiors 2015, entre els més destacats.

 

 

 

1987 – 2017: Mirac 30 anys

Reconegut com una icona per la seva modernitat, Mirac és un penjador referent en el món de l’interiorisme i del disseny.

JM Massana i JM Tremoleda es van inspirar, ara fa 30 anys, en les constel·lacions per dissenyar el penjador Mirac. L’origen del nom prové de la constel·lació d’Andròmeda. Mirac és  la segona estrella més brillant d’aquesta constel·lació.

La distribució en espiral de les perxes cromades de forma esfèrica, recorda les estrelles a la volta del cel. Aquesta distribució permet una gran capacitat en un mínim espai. Un penjador pràctic, útil, discret i atemporal.

Mirac és un dels productes que s’identifiquen plenament amb la filosofia de Mobles 114. Discreció i elegància. Un penjador que s’integra amb sensatesa en tots els àmbits i espais d’interior. Un clar exemple de què el bon disseny resisteix el pas del temps.

Amb la ocasió del 30 aniversari hem actualitzat els acabats. Mantenim la versió original amb perxes cromades i tub d’alumini i hem incorporat dos acabats nous: Mirac blanc amb perxes crom mat i Mirac negre amb perxes crom negre.

Una casa amb molt disseny a Madrid.

Avui visitem Madrid. Particularment, un edifici de principis del segle XX que ha estat rehabilitat per l’estudi suís Wespi de Meuron Romeo architects, amb la col·laboració de Ábaton arquitectura.

mobles114-casa-madrid-torres-clave-HR-n02

Un dúplex molt singular, caracteritzat per una coberta a dos aigües, i amb un projecte d’interiorisme realitzat per Batavia comptant amb alguns dels millors exemples de disseny del nostre país.

mobles114-casa-madrid-torres-clave-HR-n04

Així, en un espai on domina el color blanc i la marcada arquitectura, brillen amb llum pròpia icones de mobiliari com ara la butaca Torres Clavé editada per Mobles 114.

mobles114-casa-madrid-torres-clave-HR-n08

Es pot trobar a la sala d’estar, on aporta calidesa i naturalitat, homenatjant a la tradició mediterrània i sent a la vegada una peça característica de la manufactura artesanal i l’avantguarda arquitectònica de l’ Espanya dels anys 30.

Fotografia: Luís Asín

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Granada

L’antic Hospital Militar de la ciutat de Granada ha estat transformat de la mà de l’arquitecte Víctor López Cotelo en nova seu de la Escola Técnica Superior d’Arquitectura. Un projecte admirable, on el respecte pel patrimoni protegit s’uneix a la comoditat i practicitat necessàries per l’ensenyament i l’estudi.

2 escuela arquitectura granada

Els vells i ‘aïllats’ mòduls de l’antic Hospital Militar s’han integrat en una unitat funcional, donant pas a un centre educatiu modern que manté la tradició. És un edifici on s’ensenya arquitectura a les aules i a la propia construcción. L’Hospital Militar és un símbol pels veïns del barri del Realejo i de Granada, on els futurs arquitectes comptaran amb unes instal·lacions que impressionen quan es recorren.

3 escuela arquitectura granada

Accessibilitat, temes acústics resolts, conservació d’estructures. Tot està ben cuidat. Predominen el blanc i la fusta. Les construccions daten de diferents segles, des de finals del XVI fins a l’actualitat. Lo més històric està a la capella, que es dedicarà a una llibreria, i la biblioteca i l’antiga sala del director de l’Hospital Militar, que ara passarà a ser sala de professors. La biblioteca acollirà també els llibres i el material del Col·legi d’Arquitectes.

4 escuela arquitectura granada

Mobles 114 ha participat en el projecte moblant aules i més espais amb diferents tipologies de seients Gimlet dissenyats pel Jorge Pensi, taules Pey i penjadors Mirac.

6 escuela arquitectura granada 5 escuela arquitectura granada

7 escuela arquitectura granada

Fotografies: Fernando Alda

Mobles 114 al Salone del Mobile de Milà 2016.

Abril mira a Milà des de la perspectiva del disseny. Del 12 al 16 d’aquest mes, les grans marques de mobiliari desembarquen a la ciutat italiana per mostrar les millors novetats de productes durant el Salone del Mobile. Mobles 114 no ha faltado a la cita.

L’ estand dissenyat per Stefano Colli es va situar al pavelló 10, ben acompanyat de bon disseny del país i internacional. Començant per una base creada per la passada edició d’ IMM Cologne, es va crear un stand on la fusta, la luminositat i els productes de Mobles 114 són els protagonistes destacats.

2 m114-salone-del-mobile-milano-2016

Una gelosia de fusta separa l’espai, pintat de blanc per permetre una il·luminació de lo més pur, creant dues zones ben diferenciades, que permetien gaudir de lo més destacat del catàleg.

3 m114-salone-del-mobile-milano-2016

A l’espai d’entrada, que suposa l’accés a l’estand, es troben les últimes novetats del catàleg, com són el tamboret Luco y la cadira Rambla de Martín Azúa, la col·lecció Tube de Eugeni Quitllet i el penjador Forc de Lagranja design.

4 m114-salone-del-mobile-milano-2016

5 m114-salone-del-mobile-milano-2016

A l’altre espai, alguns dels Clàssics i la gran icona de 114, la TRIA mostrant les seves possibilitats.

6 m114-salone-del-mobile-milano-2016

Des de Mobles 114 també volem destacar el privilegi de comptar amb grans col·laboracions per acabar de moblar l’estand: Matèria, Teixidors, Equipaje BCN, Santa & Cole,livingthings i Apartamento.

Fotografies: Meritxell Arjalaguer

Mobles 114 a IMM Cologne 2016

Els dies 18 a 24 de gener, Mobles 114  ha participat a la Fira Imm Cologne 2016 celebrada a Alemanya, comptant allà amb el suport de l’ ICEX, així com amb la cofinanciació de fons europeus FEDER, que contribueixen segons la mesura dels mateixos, al creixement econòmic d’ aquesta empresa, la seva regió i Espanya en el seu conjunt.

2 blog imm

Per la fira alemanya, 114 ha presentat tres novetats que sumen profunditat al catàleg, signades per alguns dels dissenyadors més prestigiosos del panorama internacional: Lagranja Design, Martín Azúa i Eugeni Quitllet.
Forc, de Lagranja Design
Forc és un penjador de fusta de roure pràctic i funcional. La disposició dels penjadors de fusta, de formes suaus, permet penjar tot tipus de roba i complements a diferents alçades. És un penjador estable, resistent i idòni per a despatx, oficines, restaurants o bars.
3 blog imm
Rambla, de Martín Azúa
Rambla és una cadira amb braços fabricada amb vareta de ferro, lleugera i que es pot apilar. Formalment contemporània, reinterpreta la tradició i l’estil de viure del Mediterrani més cosmopolita. S’inspira conceptualment en les cadires que hi havia en un dels passeigs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona: la Rambla.
4 blog imm
TUBE, de Eugeni Quitllet
Després del seu llançament a París, IMM Cologne ha estat la posada en escena de la primera col·laboració entre el dissenyador eivissenc i Mobles 114.
Tube és una cadira de formes suaus que defensa amb rotunditat el seu origen industrial, amb línies que conviden a parlar de moviment, d’humanització del objecte, inclús d’humor. Bellesa i confort són aspectes integrats en aquest disseny net, que sembla dibuixar-se en l’aire amb traços realitzats per un tub continu d’acer i un seient de polipropilè.
5 blog imm

Eugeni Quitllet, Creador de l´any a Maison et Objet Paris.

El dissenyador eivissenc Eugeni Quitllet ha estat escollit Créateur de l’Année a Maison & Objet Paris gener 2016. Per això, la fira francesa acull una exposició on es recorre la carrera de Quitllet, amb atenció per alguns dels seus dissenys més destacats.

IMG_5771

Entre ells, la cadira TUBE de Mobles 114, que amb la seva estructura tubular fa un homenatge al Modernisme del segle XX.

IMG_5842

Amb l’objectiu de continuar produïnt formes de lo més directe i sorprenent, Eugeni Quitllet és considerat un dels dissenyadors més destacats del panorama internacional, per la seva visió única i la seva capacitat d’innovació.

Eugeni Quitllet, dissomiador d´emocions

El dissenyador Eugeni Quitllet segueix un procès instintiu, “no sé com ni perquè“. Aquesta emoció és la que el manté viu i li anima a compartir els seus assoliments amb el món. Per donar curs a aquesta emoció, va descobrir el disseny industrial.  Cada objecte és un desafiament al que altres consideren imposible, paraula que Quitllet sembla no fer servir mai. Ha estat descrit com a renovador, buscador infatigable, amant de la tecnologia, encara que ell mateix es defineix com a “dissomiador”: la suma entre dissenyador i somiador.

Després dels teus anys a París, dissenyant des del teu estudi amb les millors firmes internacionals, per què la tornada a Barcelona?

Barcelona és una plataforma ideal per experimentar i posar en pràctica conceptes i solucions noves. És una ciutat que disposa d’unes característiques úniques al món per iue, pensar i somiar.

Com ha estat la trobada i el procés creatiu i productiu amb Mobles 114?

Un “flechazo”! Ens hem entès de seguida, i hem connectat amb la filosofia que compartim sobre la indústria imaginativa que sempre ha existit a Barcelona.

És correcto afirmar que t’has especialitzat en un tipus de disseny monobloc? En investigar les possibilitats d’un mateix material, formes i textures, donant-li vides noves?

A l’hora de dissenyar mai poso fronteres o preferències. Cada objecte necessita d’una especialització total, per poder fer-lo en la dimensió que exigeix.

Sembla que hi ha una intenció de sorprendre al usuari, però també a la pròpia indústria…

Si, és com un truc màgic, on al final tothom exclama “oooh!” Quin sentit tindria inventar un objecte, si no és nou?

2 entrevista quitllet

La cadira Tube és el teu primer disseny per a Mobles 114. Què ens pots explicar de la col·lecció de cadires i taules?

És una resposta industrial amb un truc màgic. La bellesa o el confort són requisits mínims per a un disseny, però ja no és suficient si no aporta un defiament nou, una emoció. Sembla senzill però no evident, que dóna tot el sentit a la construcció d’aquesta cadira i a la vegada és invisible. És molt industrial fins que es mira amb una “sensibilitat curiosa”, no es perceb a primera vista… Ho has de descobrir tu mateix!

Les seves formes són suaus, però sense voler disimulen el seu origen industrial, amb línies que inciten a parlar de moviment, de vida, d’humanització de l’objecte, d’humor…

És una cadira que no vol ser pretenciosa,  que amaga les seves virtuds: sencilla per fora, intel·ligent per dins; és un objecte animat!

Dius que el disseny ha d’arribar a una altra dimensió, perquè ja hem cobert totes les necessitats bàsiques. Quina és aquesta dimensió, i quin paper juga el dissenyador en aquest nou paradigma?

És emocional! És algo que no tothom veu, però que tothom sent. A part de la seva funció, el disseny ha de servir per inspirar-nos i interrogar-nos en un sentit positiu. El dissenyador juga un paper d’amic; ha d’animar la matèria, donar-li vida i un ànima visible.

Quin és l’espai que més t’agrada, del teu estudi o del teu hogar? I sense quin objecte no podries passar un dia qualsevol?

La finestra, per veure el món, i la meva taula de treballar, on puc somiar despert. I també una cadira per pensar…

3 entrevista quitllet

Mobles 114 ha fet una important donació de peces al Museu del Disseny de Barcelona.

36 objectes produïts al llarg del anys, i que aporten una vessant més profunda a la col·lecció de disseny de producte, suposant a més a més un increment al conjunt de prototips, peces de gran valor museístic atès que són aquells primers exemplars que realitzen els dissenyadors i les empreses i que es prenen con a models per a produir-los seriadament.

setrilleres_madb_138.927

Entre les peces destaquen els prototips de la pinça de gel (1964) i el cendrer Copenhaguen (1966), d’André Ricard, així com diverses propostes de Rafael Marquina per a les seves famoses setrilleres en edicions de diversos anys i versions (c. 1961 i 1990), amb un gran valor per ser peces úniques.

12244298_1053620374670233_5826854027145660586_o

suport_doble_madb_138.927

La donació inclou també els prototips del suport de les setrilleres, en la modalitat de dues i tres unitats. Com a prototip també s’ha donat el del llum de sobretaula Fil (1991) de l’arquitecte portuguès Alvaro Siza Vieira, autor de les cadires Oporto (1993) que han estat donades en les versions amb i sense braços.

Altres peces destacables donades per Mobles 114 són: la cadira Gràcia (2006), de JM Massana i JM Tremoleda; la Green (2011) de Javier Mariscal; així com el rellotge de paret Nautilus (1996) d’Òscar Tusquets, i el tamboret Flod (2007), dissenyat per Martín Azúa i Gerard Moliné.

La donació de Mobles 114 s’ha fet amb l’objectiu de cohesionar la Col·lecció de Disseny de producte del Museu, sent aquestes peces novetats substancials que han suposat un èxit comercial o com a producte icònic.

Tube, una nova mirada d`Eugeni Quitllet

La botiga de decoració MODA, al centre de Paris, i l’espai Intramuros, dins de la fira Maison & Objet, van ser els dos llocs escollits per presentar internacionalment Tube: una col·lecció de cadires disseny d’Eugeni Quitllet per a Mobles 114.

2

La cita va ser doble: el dijous 3 de setembre MODA celebrava el seu desè aniversari i acollia en el seu espai la nova col·lecció de Mobles 114 en un complet muntatge situat a l’entrada del showroom; el dissabte 5 de setembre la presentació de la cadira Tube i la presència d’Eugeni Quitllet animà als més entesos i curiosos a conèixer de prop el nou disseny de la mà del propi autor. Ell, apassionat del seu treball i amb una extensa trajectòria internacional, va aconseguir captivar a tots: als declarats més obertament “fans” de la seva obra i als més escèptics. La mirada curiosa d’aquest “dissonyador” incansable i un discurs que és reflex de les seves pròpies vivències, sense floritures ni barroquismes, va tornar a sorprendre a tots.

3

4

Des del seu recent llançament, Tube ha rebut bones crítiques i felicitacions per part dels influencers del món del disseny i periodistes nacionals i internacionals que han vist en ella un disseny original, sòlid, funcional i comercialment atractiu. Tal i com  expressa la periodista especialitzada en arquitectura i disseny Anatxu Zabalbeascoa: “(Tube) és una butaca sense por.  Al mateix temps quotidiana i icònica, ha servit per a que ambdós (Mobles114) la productora de peces clau del disseny català -com la butaca Torres Clavé per al pavelló de la República de 1937- i el dissenyador -atent, però no esclau de la tecnologia- donin un pas endavant. Junts. A la recerca, també ells, d’una cadira que no sigui una més, i que a banda de deixar-se mirar permeti seure en situacions diverses” (El País, 9 de setembre de 2015)

 

Barcelona Original Designs

Barcelona Original Designs és la primera plataforma de venda online d’objectes, mobiliari, il·luminació, accessoris i peces clàssiques o contemporànies designed in Barcelona, una aventura d’Olivia Ricard, Cristina Pujol i Silvia Cambra que reuneix dissenyadors, artesans i emprenedors de la ciutat.

3 barcelona original designs

 

La selecció de productes que es pot admirar i adquirir des de la seva web comparteix el valor de l’autenticitat i perdurabilitat, “d’allò que ens recorda amb extrema qualitat qui, com o perquè es va dissenyar”, ens expliquen. Una cuidada selecció d’objectes que comparteix valuosos nexes comuns: Barcelona, funció, ètica i estètica.

1 barcelona original designs

 

Els objectes més destacats estan signats per José Antonio Coderch, Miguel Milà, André Ricard o Rafael Marquina, veritables mestres del disseny industrial i autors d’icones com són les làmpades Disa o Cesta, i productes que van des de els cendres Copenhagen als setrills, pertanyents a la col·lecció Classics de mobles 114.

4 barcelona original designs

Una manera àgil d’aconseguir aquells objectes quotidians que a la vegada són joies del disseny: www.barcelonaindesign.com

Can Manuel d’en Corda, de Marià Castelló i Daniel Redolat

Els arquitectes Marià Castelló + Daniel Redolat han fet una intervenció a una construcció tradicional de Formentera, transformant-la fins aconseguir un programa funcional que respecta l’estil popular de l’illa adaptant-se a les necessitats contemporànies i a la parcela on s’ha situat la nova Can Manuel d’en Corda.

2 formentera castello

L’ampliació de la vivenda ha buscat optimitzar el paisatge direcció noroest, des d’on es pot divisar l’illot Es Vedrà, molt característic de l’skyline de la veïna Eivissa.

3 formentera castello

A la casa original s’han mantingut les estàncies de caràcter públic (estar, menjador, cuina i terrasses), mentre que a la planta baixa de l’ampliació s’han concentrat dormitoris i al soterrani estàncies de servei (bugaderia, celler, rebost, etc.) i recintes técnics. S’ha jugat amb els volums i materials per aconseguir treure el màxim profit a l’espai i la millor adaptació al medi.

4 formentera castello

La paleta de materials és pertant reduïda, treballant els més característics de l’illa: tancaments de pedra, terres de formigó polit i carpinteria de fusta massissa.

5 formentera castello

La selecció de mobiliari inclou clàssics del disseny mediterrani com ara les butaques Torres Clavé editades per mobles 114 i que estan inspirades en els cadirats populars eivissencs, o la llum Cesta de Miguel Milà, i també cadires tradicionals d’espart i mobiliari a mida en fusta d’iroko.

6 formentera castello

Fotografies: Estudi Es Pujol de s’Era

Biblioteca La Ginesta a Begues

El nou equipament cultural del municipi de Begues, a la província de Barcelona, ha estat dissenyat per l’estudi d’arquitectura Calderón Folch Sarsanedas com un espai multidisciplinar que emfatitza els valors paisatgístics del lloc on es situa.

2 biblioteca la ginesta

L’edifici inclou un teatre, el centre cívic El Roure i la biblioteca La Ginesta, on s’ofereixen un munt d’activitats i serveis.

El nom de l’edifici ha estat una de les raons claus de la planificació, ja que al terreny que ocupa es pot trobar un roure mil·lenari que ara actua com a símbol del centre. La seva original forma angular està condicionada per les particularitats del terreny, que a la vegada són un avantatge per als espais interiors, aconseguint una gran quantitat de llum natural.

3 biblioteca la ginesta

Un fet que s’ha aprofitat especialment a la biblioteca, orientada per extreure el màxim partit a la il·luminació aportant la màxima comoditat als usuaris. Com a equipament s’han fet servir cadires Green, dissenyades per Javier Mariscal per a mobles 114, i també amb el sistema de papereres Riga i els penjadors Hulot, de Joan Gaspar.

4 biblioteca la ginesta

5 biblioteca la ginesta

L’edifici ha estat nominat al Mies van der Rohe Award 2015.

Fotografia: Meritxell Arjalaguer, Calderón Folch Sarsanedas

Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona

El Museu del Disseny és el paraïgues dels fons patrimonials de les biblioteques del Museu Tèxtil i d’Indumentària, Museu de les Arts Decoratives i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la capital catalana. Ha estat el primer servei públic que obre el Museu del Disseny de Barcelona fins a la seva propera inauguració prevista pel mes de desembre d’enguany.

El Centre de Documentació, amb més de 20.000 documents entre llibres i arxius especialitzats en les diferents temàtiques, té com a objectiu possibilitar una visió més rica i plural del disseny, i a afavorir la comprensió de la seva influència en les nostres vides. En un espai molt més gran, el Centre ha ampliat els tipus de documents disponibles per a la seva consulta, amb llibres de tendències, guies de colors, etc., i aposta decididament per la recopilació d’arxius de professionals i empreses del sector, per tal de facilitar la recerca.

Aquesta idea compartida amb el Museu del Disseny és la que el caracteriza i enriqueix. Al llarg de la seva historia ha estat objecte d’importants donacions de particulars i institucions, entre les que es troben la biblioteca del Barcelona Centre de Disseny (BCD), l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG FAD), l’Associació de Disseny Industrial (ADI FAD), etc.

El Centre de Documentació disposa d’una Sala de Consulta amb 66 punts de lectura. La pràctica totalitat dels fons bibliogràfics posteriors a 1960 i el darrer any de les revistes que es reben en subscripció estan a disposició dels usuaris, en prestatgeries de lliure accés. Els fons arxivístics, fons bibliogràfics antics i les col·leccions especials es troben ubicats fora de la sala de consulta, i estan destinats al públic investigador. La seva consulta és restringida.

La Sala de Consulta y els fons estan equipats amb prestatgeries BBL de mobles 114. Els punts de lectura están moblats amb taules Pey i cadires Green de Mariscal, i butaques Om Basic de Martín Azúa están disposades al costat de les finestres per crear espais més còmodes i informals de consulta i lectura.

Museu del Disseny de Barcelona

Edifici Disseny Hub Barcelona
Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38
08018 – Barcelona
Tel 93 256 68 00
[email protected]

www.museudeldisseny.cat/ca/centre-doc/informacio-general
@dissenydoc
www.scoop.it/t/design-exhibitions

HORARIS

Dimarts i dimecres de 10 a 20 h.

Dijous de 15 a 20 h.

Divendres de 10 a 15 h.

Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall, de BCQ Arquitectura Barcelona

La nova biblioteca del barrio de Sant Gervasi-La Bonanova es situa a l’edifici situat al jardí del Centre Cívic Vil·la Florida, semisoterrat per mantenir el caràcter de la finca.

El projecte de Baena Casamor Arquitectes s’ha denominat Jardí de Llum, i està conformat mitjançant “patis de llum i silenci” i “patis de llibres i coneixement”.

Els primers, rodejats de vidre, il·luminan i ventilen l’interior al mateix temps que aïllen la biblioteca del carrer. Els segons, prismes sòlids plens de llibres, formen part de l’estructura portant de la biblioteca.

Entre els patis i els volums s’articulen els espais interiors de lectura i treball, petits i que aporten sensació de domesticitat a l’usuari.

L’interior està solucionat de manera sencilla amb poques textures; sostre, paviment, mobles i parets en general són blancs, mentre que les parets que oculten els murs de formigó de contenció i estructures de l’edifici es cobreixen amb llosetes d’argila cuita. Aquest material poròs, absorbent del so i càlid, fa recordar que es tracta d’un edifici semi-enterrat excavat en la terra.

mobles 114 participa amb el sistema de taules PEY amb il·luminació integrada i mobiliari accesori com són les papereres de reciclatge Riga.

Més sobre aquest projecte a la web de mobles 114.

Hospital de Cerdanya / Hôpital de Cerdagne

La Cerdanya, comarca altiplà de muntanya, ha estat el territori geogràfic del Pirineu que ha facilitat la cooperació entre França i Catalunya per la creació d’un nou Hospital Transfronterer a Puigcerdà.

L’edifici de l’hospital, per raons urbanístiques, funcionals i de sostenibilitat es proposa com un volum únic i compacte, amb la façana orientada al sud. Aquest volum de secció trapezoïdal està caracteritzat pel pendent d’una única teulada que la relaciona amb la plaça del davant, organitzant un espai únic que es relaciona a la vegada amb les muntanyes de l’entorn.

“S’ha buscat que, amb la seva volumetria, l’Hospital tingués una imatge contundent, de gran equipament i de fita urbana, per caracteritzar el nou eixample urbà de Puigcerdà. La seva composició horitzontal, la gran teulada i el contrapunt vertical de la torre d’instal·lacions, organitzen i personalitzen tot el seu entorn”, expliquen els arquitectes Albert Pineda, Manuel Brullet i Alfonso de Luna, autors del projecte.

mobles 114 editions ha participat en l’equipament dels espais públics, com vestíbuls, cafeteria i sales d’espera amb butaca Danesa, cadira Gràcia, taula Oxi, i taula Pey .