Copenhaguen: testimoni silenciós d’una aventura editorial

Una multitud de gent s’aplega en reunions que s’allarguen fins a l’alba, en les quals no escassegen ni el tabac ni l’enginy. La repressió no va poder desfer l’alegria. És evident que el mer fet de poder reunir-se, riure i conversar, per petit que fos l’espai, era un acte de llibertat. Un acte de llibertat, de reivindicació i de rebel·lia.

Sorgida d’una d’aquestes furtives trobades, de les cendres del que va poder ser i no va ser, l’editorial Llibres de Sinera va mirar de donar veu a aquells als qui havien extirpat la llengua barrejant pols i aigua per pastar el fang etern d’una nova cultura immortal.

“L’acció se situa en un dia de la segona meitat dels seixanta, potser a principis dels setanta. Una ciutat, Barcelona. Un pis al barri de l’Eixample. Un saló on es conversa, s’analitza, es debat. No hi ha te, no hi ha cafè, però es fuma. Han arriscat. Arrisquen. Al centre, el cendrer Copenhagen (1966), d’André Ricard, és l’observador silenciós de la Història. Geometria del cilindre.

Espriu, Capmany, Pla-Narbona, Salvat, Cid… Circumspectes, agosarats i prudents alhora, embasten els fils d’una cultura malparada, busquen com poden impugnar la censura, breguen amb les seves armes: les paraules. De la seva aventura editorial, Llibres de Sinera, fundada el 1967 en plena dictadura franquista, en sortiran al cap de pocs anys Mister Evasió, de Blai Bonet, La revolució cultural a Cuba, d’Alberto Moravia, Crítica i veritat, de Roland Barthes, o Tots els contes 1936-1967, de Pere Calders, entre altres. Una aventura curta i, no obstant això, intensa. Són part de la Història.

Des del 1966 el cendrer Copenhagen, de disseny mínim i sense ornaments, ha unit funció i contemplació, la bellesa en l’útil, en el quotidià, i ha estat testimoni mut de la vida d’un país del qual ja és patrimoni cultural. Com Llibres de Sinera”.

Tona Gustà